Al cor de l’Àrtic: entre orques i fiords a Skjervoy – Novembre 2024

A Skjervøy, al cor de l’Àrtic i a una latitud de 70° nord, s’hi amaga un dels espectacles més fascinants de la natura: la presència d’orques i balenes en llibertat, caçant i movent-se entre fiords i aigües profundes.

Aquesta sortida era part del viatge per d’albirar cetacis en el seu entorn natural, lluny de la civilització i en plena natura salvatge.

Érem un grup de 12 persones, més el capità del vaixell, tots emocionats per l’aventura que ens esperava. Equipats amb monos de flotació i armilles salvavides, ens vam embarcar a la zodiac. A poc a poc, ens vam allunyar del port, navegant entre fiords i muntanyes nevades sota un cel núvol. En uns vint minuts ja érem a les aigües on sovint tenim la sort de veure balenes. El mar estava mogut, però no gaire picat, de manera que era còmode navegar i ningú es va marejar ni es va sentir insegur. Aquesta vegada no vam haver d’esperar gens per la primera trobada: les orques ja hi eren, a punt per oferir-nos un espectacle.

Va ser increïble veure-les en acció! Adults, joves, i cries d’aproximadament un any que seguien el grup amb energia. Vam veure més de 15 exemplars junts.

Vam veure mascles adults, amb les seves imponents aletes dorsals, i orques que s’apropaven a la nostra zodiac, creuant just per sota nostre. Fins i tot vam presenciar-les alimentant-se d’arengades, amb ocells que aprofitaven les restes, creant una escena vibrant i plena de vida!

També vam veure femelles amb les cries. Una de les curiositats de l’observació d’orques és que podem distingir mascles i femelles per l’aleta dorsal: en els mascles, és molt més alta, recte i pot arribar a gairebé dos metres, mentre que en les femelles és més baixa i corbada. 

Les teníem tan a prop que vam poder observar les diferències de coloració entre els individus adults i els joves: els exemplars més joves mostraven un to groguenc a la taca de l’ull, un tret que amb el temps es va aclarint.

A vegades, el grup esclatava d’emoció, i a vegades es feia un silenci profund enmig de l’Àrtic, envoltats d’orques que feien el moment encara més màgic. 

Quan vam sentir que havíem viscut plenament aquest moment amb les orques, vam decidir anar una mica més enllà i buscar altres espècies de cetacis. No va passar gaire estona abans de trobar-nos amb les impressionants balenes geperudes. Estaven d’allò més animades, fent espetegar les aletes pectorals i caudals amb força i energia. Sentíem el soroll dels bufs, i, fins i tot quan no les podíem veure, escoltàvem com emetien els seus sons, una presència inconfusible enmig del silenci de l’Àrtic.

Va ser una sortida màgica, plena de vida. Presenciar aquests animals en llibertat i en el seu hàbitat natural és una sensació difícil d’explicar. Sortides com aquesta ens recorden la importància de conservar aquests mars freds del nord, per protegir no només les orques i les balenes, sinó també l’equilibri fràgil d’un ecosistema únic. 

Tanmateix, el grup va viure de primera mà els efectes dels canvis climàtics, ja que, normalment, en aquestes dates, estem al voltant de 2 graus, però aquesta vegada vam fer la sortida a 10 graus. Aquesta diferència ens recorda l’impacte que el clima canviant té en aquestes regions i en els seus habitants, i reforça la necessitat d’actuar per preservar aquests espais i els seus habitants.

Per aquells que vulguin viure aquesta experiència única, tenim més sortides programades. No hi ha millor manera de connectar amb la natura que observant aquests animals en la seva plena llibertat en un dels entorns més remots del món.